Daimús, una vila romana a voramar

A continuació, un tast de la història del municipi extret del web de l’Ajuntament de Daimús

Daimús, topònim de procedència àrab, era un dels territoris que depenia del castell de Bairén. En l’època romana se van anar establint en les zones lleugerament elevades, que sobreeixien dels plans i marjals que formaven el paisatge, una sèrie de viles rústiques els restes de les quals, quasi totalment destruïts per les plantacions de vinyes primer i de cítrics després, van sorgint en quant s’aprofundeix quelcom en el sòl.

El poblament romà va haver d’iniciar-se en el segle I de la nostra era, com pareix indicar la troballa d’un denari de plata de la família Acília, de l’any 54 a. C., junt amb un as de bronze de Domicià de l’any 82 de l’era, i va perdurar, sens dubte, fins a temps musulmans, enllaçant ja amb els temps històrics.

Es conserven algunes restes de l’època romana com el jaciment de l’Hort del Comte i el sepulcre de Baebia Quieta, verdaders tresors i relíquies del municipi. En el cas del sepulcre, es tractava d’un terreny citrícola en la superfície del qual es van trobar restes romanes. Algunes hipòtesis apunten que era la ciutat d’Artemision. L’any 1506 van aparèixer davall una pedra caps de marbre, una d’home i una altra de dona, a més de dos làpides romanes, una d’elles en una torre antiga i l’altra en un sepulcre amb forma de torre.